"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

28 de març 2017

REPARTIMENT DE NÚMEROS DEL JOC DE LLETRES DE SANT JORDI 2017

Aquests han sigut els participants. Espero no haver-me deixat a ningú.
Aquest any la temàtica ha fet que sortissin microrelats originals i sorprenents. Gràcies per participar!
Núria G. 01, 02, 03, 04, 97.
Garbí. 05, 06, 07, 08, 98.
Garbí. 09, 10, 11, 12, 99. 
Bruixeta. 13, 14, 15, 16, 00.
McAbeu. 17, 18, 19, 20.
McAbeu. 21, 22, 23, 24.
Conxita F. 25, 26, 27, 28.
Conxita F. 29, 30, 31, 32.
XeXu. 33, 34, 35, 36.
Carme R. 37, 38, 39, 40.
Carme R. 41, 42, 43, 44.
Xavier C. 45, 46, 47, 48.
Rafel C. 49, 50, 51, 52.
Rafel C. 53, 54, 55, 56.
Laura T.M. 57, 58, 59, 60.
Laura T.M. 61, 62, 63, 64.
Alfonso R. 65, 66, 67, 68.
Alfonso R. 69, 70, 71, 72.
Marta E. 73, 74, 75, 76.
Poma. 77, 78, 79, 80.
Sa Lluna. 81, 82, 83, 84.
Sa Lluna. 85, 86, 87, 88.
Núria N. 89, 90, 91, 92.
Marta LL. 93, 94, 95, 96.

He repartit tots els números, i he donat els números sobrants als primers en enviar-me microrelats.
Si m'he deixat algú, o m'he equivocat amb els números, m'ho feu saber de seguida, perquè guanyador sortirà de les dues últimes xifres del número del sorteig normal de l'ONCE d'aquest divendres 31 de Març.

El premi: Un exemplar de BESTIARI.
Molta sort a tots!!

23 de març 2017

FARISHTA de Marc Pastor

Segons el Marc Pastor, havia de ser un relat, després va pensar que donava per a més i va començar a escriure una novel·la curta... que ha acabat sent de gairebé 500 pàgines.
La Farishta és una noia de l'Afganistan, que va ser adoptada per un matrimoni rus, i que va tornar a quedar-se òrfena després que els seus pares adoptius morissin en un accident. Té divuit anys i li ofereixen una feina fantàstica: Fer-se càrrec de la intendència d'un complex paradisíac en unes illes de la Polinèsia francesa. No té massa lligams, així que pensa que anar a viure al paradís és una molt bona idea. Quan arriba i veu que el seu company de feina té totes les qualitats que havia somiat i les que no, encara n'està més segura. 
El llibre comença sent un diari que decideix escriure la Farishta explicant la seva aventura, però els lectors tindrem el privilegi de rebre informació extra, que ens deixarà entreveure que al paradís s'hi amaga molt més del que ella s'imagina.
L'autor ha alternat capítols del diari, amb postals, informes, anàlisis de sang, mails, mapes, dibuixos amb missatges... i així juga mantenint a la noia en la ignorància i donant informació extra al lector perquè pugui començar a patir. Ella es comença a fer preguntes al diari, i nosaltres ja tenim algunes respostes, cosa que no vol dir que sabem què està passant, només que tenim encara més preguntes que la protagonista. Llavors començaran a produir-se girs que faran que la noia obri els ulls, girs que canvien el concepte que ens havíem fet de la novel·la, que primer sembla juvenil, després romàntica amb condiments eròtics, després de suspens i misteri, i acaba sent de ciència ficció. 
Situa la novel·la al 1993, abans que el món estigui totalment connectat per mòbils i xarxes socials, i així deixa als habitants de les illes desconnectats de l'exterior. En aquesta novel·la, a diferència d'algunes anteriors, no hi ha massa violència física, més aviat ens envolta d'una tensió psicològica angoixant, de dubtes, d'hipòtesis, i de taurons.
No sé si m'he explicat bé, com sempre intento no fer massa spoilers, perquè el millor es anar descobrint el que ens té preparat, així que l'haureu de llegir. Jo m'ho he passat molt bé, he patit i he gaudit. També us diré que hi ha força detalls pels que els agrada descobrir picades d'ull, també referències a llibres (m'agrada que parli del meu preferit), i a música. Fins i tot hi ha una cançó feta expressament per la novel·la, que podeu escoltar en aquest enllaç.
Marc Pastor ens parla del desig de ser pares, dels sentiments que envolten les adopcions (tant els dels pares com els dels fills), de l'amor, de moralitat, de poder, de pandèmies, de ciència, de viatges en el temps... No m'estranya que no en tingués prou amb un relat.
Us deixo un retrat dels protagonistes.

21 de març 2017

ELS MÚSICS TAMBÉ MENGEN de Pere Cardona

Va, que fa molts dies que no ressenyo llibres de cuina!!
Els músics també mengen, i els músics catalans diria que molt bé. Pere Cardona és cuiner i ens presenta un llibre de cuina molt especial on ha combinat músics, cançons i receptes. 
Fa anys va començar a crear "plats musicals", i ara ens parla de músics catalans, de les seves cançons i els pregunta què pensen de la relació de la música i la cuina, mentre els i ens recomana la recepta més escaient.
Apa doncs! aquí teniu originalitat, bona música i bona cuina per a tothom.


16 de març 2017

CIUTAT FANTASMA de David Marín

He ressenyat llibres de David Marín de diferents gèneres. Aquest cop, tot i que hi ha una investigació policial, l'autor ha apostat per una escriptura on el misteri no és el que acostumem a trobar en les novel·les policíaques o d'intriga, i ens fa dubtar del gènere en que ens hem endinsat.
Un Mosso d'Esquadra retorna a la seva ciutat, Barcelona, i els sentiments que li provoca aquest retrobament no són els que s'esperava. La troba diferent i desconeguda, i se sent més sol del que havia imaginat. S'incorpora a la feina amb una investigació que li genera molts dubtes per la manera com l'estan conduint, i alhora també se sent perdut en la seva vida personal. 
Decideix buscar un amic amb qui havien compartit somnis i projectes. No li resultarà tan fàcil trobar-lo com havia imaginat, i aquest objectiu acabarà esdevenint la cerca de la seva pròpia identitat.
L'autor ens trasllada a escenaris que coneix bé, ens envolta d'un ambient pintat de grisos, a estones més freds, a estones més càlids. Els personatges, com en tots els seus llibres, em semblen molt ben retratats, tot i que alguns estan envoltats d'una boira que haurem d'anar esclarint per copsar la seva realitat.
Una novel·la que ens mostra també una cara crítica de la investigació policial, que juntament amb la investigació personal, generaran una càrrega de dubtes que el protagonista haurà d'afrontar per decidir qui és i qui vol ser.
David Marín ens demostra amb aquesta novel·la que no li agrada estancar-se, i ens va sorprenent mentre prova gèneres i estils diferents.

14 de març 2017

LES MARQUES DE LA MORT de Veronica Roth

Començaré parlant del que menys m'ha agradat: El llibre acaba amb un principi (de fet, com molts d'aquest gènere), i això vol dir que la saga continuarà, que no podré evitar voler-lo llegir, que hi haurà més llibres a la meva llista de pendents... Bé, cap problema, no ve d'un.
Veronica Roth ens va atrapar amb la sèrie Divergent, però aquest cop ha fet un pas més, un gran pas cap a l'univers. En aquesta novel·la ens parla d'una galàxia amb 9 planetes importants i innumerables petits planetes perifèrics. 
Com em passa sempre amb les novel·les d'aquest gènere, començo les primeres pàgines molt perduda i sense adonar-me'n entro en aquests mons a poc a poc, i després de les 50 primeres pàgines ja no puc parar, i arribo a les 100 i... a les 500, i tot i que hem solucionat tantes i tantes coses, ens quedarà aquell buit (després de 500 pàgines!!), i segur que si ja tinguéssim la novel·la que continua la saga, l'agafaríem tot seguit.
Els habitants dels planetes d'aquesta galàxia tenen dons i alguns també destins, bons o dolents, als que estan condemnats. La Cyra té el do de provocar dolor, i l'Akos té el d'anular qualsevol altre do. Pertanyen a nacions veïnes i en conflicte constant, del mateix planeta. La Cyra és filla de qui governa el poble Shotet, el més brutal. L'Akos és fill d'una oracle de la nació pacífica de Thuvhe, i ell i el seu germà són segrestats de petits per aprofitar-se dels seus destins. Creixen en territori Shotet i, ja de gran, la custòdia de l'Akos acaba passant a mans de la Cyra, més que res perquè s'encarregui d'alleugerir el dolor que el do de la noia li provoca a ella mateixa.
Els dos protagonistes, la Cyra i l'Akos, viuen en una situació que no han triat i que els obliga a actuar de manera contrària a la seva voluntat. Aprenen a conviure, a tolerar les costums de cada nació, i a ajudar-se per aconseguir els seus propòsits.
A mesura que he anat llegint, també m'han sorgit algunes preguntes i contradiccions, però és perquè la complexitat d'aquestes trames on s'hi barregen tantes coses dona molt de sí.
L'autora juga fent-nos saber els destins dels personatges com si no es poguessin canviar, però alhora hi ha molts camins i moltes interpretacions d'aquests mateixos destins, que serà el que farà ballar els protagonistes i als lectors, i el que ens deixarà enganxats a la seva història.
El llibre està escrit amb molts capítols on la Cyra ens parla en primera persona, i altres menys nombrosos on l'autora ens presenta la perspectiva de l'Akos, però per mitjà d'un narrador.
Una història ben trenada, complicada però entenedora, amb molts simbolismes, que podrien donar peu a comparacions amb el món real, i que de fet han sigut motiu de crítica. Hi trobarem també força violència, foscor, odis i rancúniesamor i venjança. Amanit amb alguns girs, i una gran sorpresa final que ens deixa amb ganes de seguir llegint sobre aquest pobles oposats, amb una guerra a punt d'esclatar. 
Per cert, les marques de la mort, són talls que es fan al braç, i que comptabilitzen les morts que cada Shotet carrega.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...