"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

23 de gen. 2018

CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA d'Anna Maria Villalonga

Contes curts o molt curts, i no els cal més, perquè expliquen tot el que s'ha d'explicar. No us penseu però, que aquesta brevetat fa que siguin contes escrits amb presses. Ens trobarem un llenguatge acurat, uns relats treballats, escrits amb sentiment, que volen transmetre moltes sensacions, i ho aconsegueixen.
Relats sobre uns personatges que a mi sempre m'han fascinat. No ho puc evitar, m'atreuen les bruixes, els éssers fantasmagòrics, els dimonis, i tota mena d'ens sobrenaturals, màgics.
Anna Maria Villalonga, ha dividit aquest llibre en dues parts, la primera, més seriosa, viatja per les profunditats de pensaments i sentiments. Algun d'aquests els he rellegit, per no perdre'm cap dels matisos, per captar en plenitud l'essència d'aquestes ànimes fantàstiques. Cal assenyalar també que l'autora no pot evitar que sorgeixi de tant en tant la vena negrota, cosa que no em desagrada.
La segona és més irònica, més divertida. Alguns dels relats estan relacionats, o comparteixen personatges. Són uns relats on les penalitats i els problemes dels protagonistes, els fan més reals, més possibles entre nosaltres. Més propers diria. M'han agradat i m'han fet riure.
Les editorials, s'esforcen cada cop més en fer llibres atractius, i oferir al·licients al lector. L'editorial Apostroph ha rematat el recull amb una portada i una edició molt encertada, que el fa atractiu en tots els sentits, però a més, es pot escoltar!
A l'interior hi trobarem un codi QR que ens enllaçarà a un audio. EnVeuAlta ha relatat els contes amb unes veus càlides, que t'envolten i et transporten, i en alguns contes et posen la pell de gallina.
Quan ressenyo llibres d'aquest tipus sempre recomano que no els llegiu tots de cop. Degut a la brevetat d'alguns d'aquests relats és difícil llegir-ne només un i deixar-ho, però igualment no recomano llegir-lo d'una tirada. Cal degustar els contes i gaudir cada un amb tota la seva essència.

18 de gen. 2018

LES AVENTURES DE SHERLOCK HOLMES de Sir Arthur Conan Doyle

Relats I 
Traducció i apèndix de Xavier Zambrano.
En el 125è aniversari de la primera edició en anglès dels relats que protagonitzava Sherlock Holmes, aquest llibre inclou una dotzena de relats en català, i més endavant El Cercle de Viena, anirà publicant la resta. Ja tenia aquests relats i altres des de fa molt temps, però no en català. Ara sí, i em sembla una traducció i edició molt acurada, amb informació complementaria molt interessant.
Aquest primer volum inclou els relats amb que Sherlock Holmes va començar el seu camí cap a la immortalitat, i el seu autor cap a l'èxit. Què podria dir que no s'hagués dit ja d'aquest personatge? Res. 
Un personatge admirat fins al punt que molts han volgut copiar en novel·les o sèries al llarg dels temps, el seu caràcter difícil, el glamour, la complexitat, la lucidesa espectacular i la follia clarificadora provocada per les addiccions. La perfecció i la imperfecció convivint i generant els sentiments amor/odi entre els personatges que l'envolten.
Tenim força clar en cada relat, que Sherlock arribarà triomfant al desenllaç, però ens intriga la manera com hi arribarà i ens atrau el personatge, el seu magnetisme irresistible, que va més enllà del cas que l'ocupa, i ens atrapa més a cada nova aventura.

16 de gen. 2018

SECRETS IMPERFECTES de HJorth & Rosenfeldt

Michael HJorth, ha fet els guions d'algunes pel·lícules de Wallander (Hennin Mankell)
Hans Rosenfeldt, és el creador de la sèrie "El Puente". 
Dues referències que m'atreien, i les bones critiques que he llegit en altres blocs em van fer acabar de decidir de començar aquesta sèrie.
Tot i que hi ha un equip d'investigació, hi haurà un personatge que sembla que destaca, Sebastian Bergman. Un psicòleg que entén molt bé als assassins en sèrie, perquè comparteix amb ells alguns trets psicopàtics, encara que en el seu cas no mata a ningú, la seva obsessió és d'un altre caràcter. Però aquests trets comuns, l'ajuden a ser bo preveient el que faran els que persegueix, i atrapant-los. En el passat va col·laborar amb la policia, i després d'un temps de no fer-ho ara li demana a un amic que el deixi tornar. 
Els autors han creat un personatge que pretén ser de l'estil de "House", malcarat i maleducat, però alhora amb un atractiu irresistible i molt eficient en la seva feina. No m'ha semblat tant carismàtic, però potser és que aquest tipus de personatges ja està molt explotat.
"Al final, tot i tothom existia exclusivament per oferir-li un repte a ell. Per demostrar com era d'intel·ligent i alimentar el seu ego. Un cop havien complert la seva funció, els oblidava i continuava endavant."
Aquesta actitud no és pot mantenir per sempre, i sabrem que Bergman ha passat per una experiència personal que fa que les coses siguin diferents de quan era més jove. Com he dit, després de temps sense col·laborar amb la policia es torna a involucrar en una investigació, més per benefici propi que per altra cosa, encara que quan hi és, no podrà evitar posar-hi tots els sentits.
D'una manera clara, ens van presentant el cas. Anirem seguint les pistes amb l'equip i tot s'anirà complicant més i més. Els autors ens van plantejant hipòtesis, i alhora ens deixen endevinar el pas següent, però quan hi arribem, ens regiren la història i sorgeix un component nou, diferent, que canvia la direcció de la investigació. I així van jugant amb el lector fins al final. 
Acaba la investigació com en les novel·les clàssiques, amb resum i explicacions finals, però paral·lelament anem seguint altres indagacions del Bergman, els motius personals pels que ha tornat, per accedir a una informació. Personalment, crec que el que descobreix per aquesta banda m'ha agradat més i ha resultat més sorprenent que el cas d'assassinat.

11 de gen. 2018

SEMPRE HEM VISCUT AL CASTELL de Shirley Jackson

Una joia. Quan comences a llegir, i les lletres, les frases, els paràgrafs, flueixen coll avall amb gran facilitat, saps que a banda del que ens pugui explicar la història, serà un plaer gaudir de la lectura.
Explicat en primera persona per la Mery Katherine Blackwood, una de les germanes que habiten la casa, juntament amb l'oncle, podrem experimentar l'angoixa que sent la noia quan ha d'anar al poble. El rebuig dels vilatans envers ella, per què? Doncs ho anirem descobrint a poc a poc. Sentirem la ràbia que li produeix la situació, les pos que experimenta a cada pas. L'alleujament del retorn a casa, a la protecció de la falsa seguretat de la llar.
Shirley Jackson Ens fa viure la vida ordenada, metòdica que han construït les germanes, com una protecció de cara a l'exterior. Mentre llegim,  l'ambient ens va envoltant, es va tornant fosc i opressiu. Les sospites giren i tomben i ens destarota una mica. Ens fa dansar per on ella vol, però també ens deixa endevinar. Anem descobrint què va passar, com han arribat a aquesta situació, i l'odi latent del poble envers elles. L'odi d'uns vilatans cruels que potser han aprofitat els esdeveniments com a excusa, per justificar els seus actes, i la veritat és que hi havia molta enveja acumulada durant anys.
Crec que l'autora és una mestra a l'hora de gestionar les angoixes, fer-nos sentir els perills que s'acosten, les situacions de tensió que ens van generant i van complicant la vida a la casa. Alterna també moments d'ironia, algun petit toc d'humor, i acte seguit aconsegueix fer-nos experimentar la impotència en que situa a les protagonistes, provocant unes escenes de gran tensió arribant al final.
Tot i que ens deixa intuir de qui va ser culpable dels fets del passat, crea un seguit de situacions que et mantenen enganxat fins al final. 
Una lectura molt recomanable.

9 de gen. 2018

EL BIBLIONAUTA. REVISTA

El bloc del Biblionauta fa cinc anys, i s'està replantejant la continuïtat. Si som sincers, tots ens hem aturat a pensar si seguir o no en algun moment. Tenir un bloc al dia, dóna força feina i si a més fas revista, i la regales... Bé, s'endevina molt esforç i cap benefici, a banda de la satisfacció de la feina ben feta. Així i tot, espero que no tanquin la paradeta, que és fantàstica en molts sentits.
Podeu descarregar-vos gratuïtament les revistes publicades del Biblionauta:



Podreu llegir els 19 relats que hi ha a les 3 revistes, a més d'articles diversos, reportatges d'esdeveniments... 
El Biblionauta 1, amb il·lustracions de Rafa villalón, Montse Miquel i Jordi Martínez.
L'esfera celestial de Joan Manuel soldevilla; Holocaus cetaci de Jordi Casals; He escoltat el corn de Carlemany d'Enric Bassegoda; El bol de fusta de M. Meercè Cuartiella; El projecte Algia de Carles Gironès; La roca de l'escrofall de David Ruiz;
El Biblionauta 2, amb il·lustracions de Rafa Villarón, Jordi Martínez i Xevi Torroella.
Especial relat homenatge a Víctor Mora (1931-2016) Molta Nit; Pell i ploma de Segastià Roig; Fragments de Txús Matés; Inspiració de Carlos Acedo; Solstici de Marta Silvestre; El monstre de David Sandó; Vigilàmbul de Ruy d'Aleixo.
El Biblionauta 3, amb il·lustracions de Rafa villalón, Anna Sanjuan, Irina Casas.
El dia de la fi del món de Salvador Macip; L'autoretrat de Damià Bardera; El mètode científic de Josep Masanas; Desmantellament d'Antoni Herrero; L'onada de Jaír Domínguez; Terres mortes de Marc Juera.
Dins de la ciència-ficció, trobareu subtemes de tota mena, relats més llargs o més curts, entre ells alguns que han estat premiats. 
Ja havia llegit a alguns dels autors, però a la majoria els aniré descobrint amb aquestes lectures. M'agrada trobar il·lustracions en els llibres de relats, sobretot en relats d'aquestes temàtiques, perquè són una explosió d'imaginació, i un plaer afegit a la lectura.
Encara no els he llegit tots, els vaig degustant intercalats amb altres lectures, com acostumo a fer amb els relats.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...