De la Mary Higgins Clark en tinc una col·lecció, com ja vaig dir en una altra ocasió, els seus llibres no es poden llegir massa seguits perquè segueixen un patró molt similar que fa que tots els seus llibres s'assemblin, encara que amb històries diferents, és fàcil endevinar per on aniran els trets.
En aquest llibre però, trenca el patró posant-hi unes protagonistes diferents. Dues nenes bessones, i ens posa la pell de gallina amb la telepatia i la connexió que existeix entre elles, encara que estiguin a kilòmetres de distància.
El que si que segueix mantenint l'autora en el seu estil, és el final, que com en els altres et fa anar a contra rellotge fins a l'últim moment.
La família Frawley fa poc que s'ha mudat però no ha passat desapercebuda degut a que tenen dues precioses bessones. El dia que les nenes celebren el seu tercer aniversari els pares surten a sopar i les nenes són segrestades. A partir d'aquest moment la policia i els veïns es posen en marxa per recuperar les nenes. El segrest resulta estrany ja que no són rics, però la nova empresa on treballa el pare s'ofereix a pagar el rescat.
Quan després de pagar troben un dels segrestadors mort amb una nota de suïcidi i només una de les bessones, la sensació de fracàs és general. Kelly, la bessona rescatada segueix parlant amb la seva germana, segueix comunicant-s'hi i assegurant que la Kathy, l'altra nena, està viva.
L'autora ens fa posar la pell de gallina amb la connexió que hi ha entre bessones idèntiques, a sobre en aquest cas les nenes al néixer estaven unides per un dit, cosa fe fa que la connexió sigui tant forta que en ocasions experimentin els mateixos símptomes físics.
El temps s'esgota. En tot moment el lector sap qui són els segrestadors i va veient com la policia i els pares passen coses per alt i se'ls van escapant, però fins al final ens deixa jugar amb uns quant sospitosos per descobrir qui era el veritable cervell del segrest.
El que si que segueix mantenint l'autora en el seu estil, és el final, que com en els altres et fa anar a contra rellotge fins a l'últim moment.
La família Frawley fa poc que s'ha mudat però no ha passat desapercebuda degut a que tenen dues precioses bessones. El dia que les nenes celebren el seu tercer aniversari els pares surten a sopar i les nenes són segrestades. A partir d'aquest moment la policia i els veïns es posen en marxa per recuperar les nenes. El segrest resulta estrany ja que no són rics, però la nova empresa on treballa el pare s'ofereix a pagar el rescat.
Quan després de pagar troben un dels segrestadors mort amb una nota de suïcidi i només una de les bessones, la sensació de fracàs és general. Kelly, la bessona rescatada segueix parlant amb la seva germana, segueix comunicant-s'hi i assegurant que la Kathy, l'altra nena, està viva.
L'autora ens fa posar la pell de gallina amb la connexió que hi ha entre bessones idèntiques, a sobre en aquest cas les nenes al néixer estaven unides per un dit, cosa fe fa que la connexió sigui tant forta que en ocasions experimentin els mateixos símptomes físics.
El temps s'esgota. En tot moment el lector sap qui són els segrestadors i va veient com la policia i els pares passen coses per alt i se'ls van escapant, però fins al final ens deixa jugar amb uns quant sospitosos per descobrir qui era el veritable cervell del segrest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada