18 de gen. 2012

QUÈ FAREM, QUÈ DIREM? de Pep Coll

De tant en tant tinc que llegir i parlar d'algun escriptor lleidatà, és inevitable, i trobo molt bé que als instituts els facin llegir llibres dels escriptors més propers, en aquest cas Pep Coll. Aquest llibre se'l va llegir la meva filla gran i de retruc també el vam llegir amb la petita en veu alta.
Hi va haver estones que es van fer un tip de riure. Encara que elles estiguin acostumades a llegir el català "correcte", aquest llibre inclou algunes expressions lleidatanes col·loquials, que van llegir sense ni adonar-se'n i altres que no sabien què volien dir i gustosament els ho vaig aclarir. Segueixo dient que els dialectes no s'han de deixar perdre del tot...
El llibre és divertit, enginyós i es llegeix ràpid. Una nena entremaliada uns éssers molt originals i... 
L'haureu de llegir...

8 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ostresss! Jo també el vaig llegir a l'escola, aquest, quan feia 3r o 4t d'ESO, potser. Ara ja ha plogut una mica (tampoc massa... però una mica sí!!), però casualment fa tot just un parell de setmanes vaig llegir un altre del Pep Coll: L'abominable crim de l'Alsina Graells. Molt recomanable! Segueix els patrons de novel·la negra, és un llibre per a tots els públics (però classificat com a juvenil, suposo), distret i es llegeix molt bé. A mi m'ha deixat millor regust que el del canut dels minairons, però pot ser que sigui per què d'aquell en vaig haver de fer un odiós treball d'estiu i el vaig avorrir. Coses que passen!!!

Fins aviat!

Sergi ha dit...

Ni idea de l'autor, però em crida l'atenció... Minairons, oi? Em sona, en sento parlar aquí i allà... més deures?

Joan ha dit...

Ei, els minairons!! Quin records...

El porquet ha dit...

Jo he llegit, d'aquest autor, Munanyes maleïdes, sobre diferents llegendes, contes i tradició oral dels Pirineus.

És un tema que sempre m'ha encantat... de fet, tot allò que tingui a veure amb els Pirineus m'encanta! M'ho vaig passar molt bé llegint-lo.

En Pep Coll és un crack i ha col·laborat molt activament en la creació de la cursa de muntanya de la "Cuita el Sol" que es celebra a Àreu cada primer cap de setmana de juny. És una cursa preciosa en que es puja al Monteixo i has d'intentar arribar-hi abans que es pongui el sol. El mateix Pep Coll cada any dóna la sortida amb un breu discurs!

Ai els minairons... també m'han servit de musa en algun escrit del blog!

kweilan ha dit...

Subscric el que dieu del Pep Coll. Ara estic llegint Nius i està molt, molt bé.

jomateixa ha dit...

les meves filles tenen 12 i 10 anys, així que el recomano per aquestes edats.
Però com veig que heu llegit l'autor i us ha agradat força em comprometo a comentar-ne altres per més grans més endavant.

M. Roser ha dit...

Ai quina gràcia, jo fa un temps que també el vaig llegir i va ser molt divertit. Què se n'ha fet dels minairons sempre disposats a fer feina...
A mi sovint, m'agrada llegir llibres considerats de literatura juvenil.
També he llegit, com la Yáiza, l'abominable crim de l'Alzina Graells...molt interessant.

No sabia que el blog es podia passar a paper,i sempre he dit que m'agradaria. Sinó és dificil, miraré si algú em pot donar un cop de mà!
Petons,
M. Roser

Jordicine ha dit...

Doncs li has fet una bona publicitat. Me n'alegro. Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...