Com ja havia dit, aquesta setmana és d'en John Green. Aquest sí que l'he trobat més d'adolescents.
L'adolescència és una malaltia que tots hem de passar, alguns ho passen millor que altres. Els protagonistes d'aquest llibre són veïns i comparteixen una experiència una mica traumàtica de quan eren petits, però a part d'això, la seva amistat no ha anat creixent amb ells. Ara és mouen en cercles diferents, encara que en Quentin sempre ha estat enamorat de la Margo. Per això quan ella apareix a la seva finestra per demanar-li que l'acompanyi amb el cotxe per encarregar-se d'alguns petits assumptes de venjança, ell no li sap dir que no. Després de passar una nit força divertida ratllant la il·legalitat, la Margo desapareix. Resulta que no és el primer cop que ho fa i sempre havia deixat alguna pista d'on era, encara que sempre havia tornat al cap d'un temps. Ara però les pistes les ha deixat per ell i són força complicades.
El llibre està escrit en tres parts, la primera és la part que acabo d'explicar, una mica per sobre. La segona és la part on la vida continua sense la Margo, els dies passen i ell, amb l'ajuda dels amics i seguint les pistes, va fent descobriments, encara que potser no prou de pressa... És una mica angoixant intentar esbrinar on pot ser, amb la por de què es trobaran si ho descobreixen. A la última part emprenen un viatge a contrarellotge per trobar-la.
Les dues primeres parts van numerades capítol a capítol, la tercera però, és tot un, i va marcant les hores.
El llibre està escrit en tres parts, la primera és la part que acabo d'explicar, una mica per sobre. La segona és la part on la vida continua sense la Margo, els dies passen i ell, amb l'ajuda dels amics i seguint les pistes, va fent descobriments, encara que potser no prou de pressa... És una mica angoixant intentar esbrinar on pot ser, amb la por de què es trobaran si ho descobreixen. A la última part emprenen un viatge a contrarellotge per trobar-la.
Les dues primeres parts van numerades capítol a capítol, la tercera però, és tot un, i va marcant les hores.
L'autor segueix amb el seu estil alternant les estones divertides i els moments filosòfics. Humor, ironia, situacions que fan pensar i la espera del que ens ha preparat pel final.
2 comentaris:
Ets increïbles, ara fas setmanes temàtiques, però això vol dir que vas almenys a dos llibres per setmana, estàs on fire! Aquest any no puc seguir el ritme, jo, ains. Aquests no els llegiré, no.
La setmana passada vaig estar de vacances i vaig llegir més.
Veient el relax estiuenc que ja van portant els blocs, ara m'ho agafaré amb més calma
Publica un comentari a l'entrada