7 de nov. 2014

ELS LÍMITS DE LA VIDA de Bueno - Macip - Martorell

En primer lloc, faré un incís, per parlar del disseny dels llibres de La Galera. Uns llibres amb portades atraients i detalls igual de bonics a l'interior. El que tots volem és un bon contingut, però pels que ens agraden els llibres físics el seu aspecte exterior també suma punts.
Què vaig fer quan vaig tenir el llibre a les mans? Doncs, com sempre vaig mirar-lo, tocar-lo, olorar-lo i fullejar-lo (tics que no puc evitar), i quan van arribar les meves filles,  els vaig llegir les biografies dels autors, mentre elles berenaven. A mesura que anava llegint qui eren David Bueno, Salvador Macip (aquest ja el "coneixien") i Eduard Martorell, les meves filles anaven al·lucinant.  Ara que elles estan intentant decidir si són més de ciències o lletres -de moment sembla que la gran ja s'està decantant més per les ciències i la petita per les lletres- s'adonen que no necessàriament s'hauran de quedar només amb una cosa. Si es vol, els dos camps es poden lligar perfectament.
Aquest llibre és una gran lliçó de vida. Una noia està passant una nit molt crítica a causa de la seva malaltia i al llarg d'aquesta lluita anirem repassant algunes lliçons oblidades i altres que encara hem d'aprendre. La Lara ha de trobar les ganes de viure i les hores aniran transcorrent entre motius més científics i altres més emocionals. 
La veritat és que es nota que als autors els agrada el que fan i el resultat ha estat un llibre força didàctic i alhora sensible. 
Podeu llegir més sobre el llibre i descobrir com va sorgir la idea al bloc d'en Salvador Macip.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Estic content perquè de moment no m'has xafat les primeres impressionsque m'està causant el llibre, porto unes 30 pàgines llegides de moment i ja m'he fet alguna idea que m'agradaria exposar a la ressenya. Com que en Macip passarà per aquí, perquè no plori, dir que la primer impressió és bona i les idees són elogis, al meu entendre.

En Bueno és professor de la meva facultat, però no el vaig tenir mai. L'únic que no conec és en Martorell.

Entre tu i en Jordicine m'esteu passant a davant amb les ressenyes, ell ha llegit Murakami i Rothfuss just la mateixa setmana que jo, però fent la ressenya abans, i ara tu amb Macip. Aquí s'estan rifant trencaments de cames i vosaltres sou els màxims accionistes.

jomateixa ha dit...

Per compensar et diré que tu també acabes de comentar el llibre que estic llegint ara. Així que empat!
;D

Sergi ha dit...

Quan surti el sisè dels trons hi haurà hòsties, però hòsties de veritat.

Salvador Macip ha dit...

Sou un perill, vosaltres dos... Victòria temporal per a la jomateixa! :)

I gràcies pels comentaris (dels dos).

Lau Rhead ha dit...

Hola! No coneixia el llibre però sembla molt interessant. Et dono la raó amb la portada, és realment bonica i crida la atenció. Petons!

M. Roser ha dit...

Gràcies per comentar els llibres i fer nos venir ganes de comprar-los...

Anònim ha dit...

Vaig escoltar una entrevista que els van fer a tots tres per la ràdio... segurament era molt tard perquè ho recordo vagament...va cridar molt la meva atenció, això si, perquè l'endemà em vaig trobar unes anotacions amb la meva pitjor lletra, però tenia els seus noms i alguna cosa d'un llibre sobre la Vida... m'agradaria llegir-lo, i es que les preguntes de qui som i què fem aquí em fascinen i m'inquieten.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...