28 d’abr. 2015

I EL RESSÒ DE LES MUNTANYES de Khaled Hosseini

Vaig llegir Mil Sols Esplèndids i em va impactar tant, que he dubtat força temps si llegir-ne cap més. Era la lectura del més d'Abril al club del Bibliobús i vaig pensar que ho podia tornar a provar.
Khaled Hosseini sap introduir-te els personatges de tal manera que et pots posar fàcilment a la seva pell. El problema és que ho fas tant en les coses bones com en les dolentes.
La mare de l'Abdullah va morir en tenir la Pari, i el nen ha sigut qui la criat, per això tenen un vincle molt especial. El seu pare es torna a casar, ara té un altre fill, i la pobresa és l'únic que abunda al petit poblet de l'Afganistan on viuen, així que haurà de prendre una decisió dràstica. Difícil, però necessària. "havia de ser ella", li diu al nen.
Partint d'aquest punt, l'autor anirà endavant i endarrere explicant els diferents camins que segueixen els protagonistes després d'aquesta separació, i també els d'altres personatges que s'hi aniran afegint. Cada història sembla un llibre independent, encara que a totes les uneix el mateix punt de partida.
Un llibre molt ben narrat i emotiu, i malgrat que també ens parla d'injustícies i penúries, no és tant punyent com altres de l'autor.

4 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

No he llegit res d'aquest autor, però el presentes d'una manera molt atractiva. El tindré en compte ;)

Sergi ha dit...

Qüestió de prioritats, em sembla que aquest autor seguirà inèdit a la meva biblioteca personal.

Carme ha dit...

És l´únic que he llegit de l'autor. Sí, emotiu i ple de contrastos.

Roselles ha dit...

També em va impactar Mil sols esplèndids. El vaig comprar a l'aeroport, pensant que em duraría tota la setmana de vacances, però al dia següent ja me l'havia cruspit. Em va agradar molt, però buf, et deixa amb un cos... Per això no m'he animat a repetir amb l'autor, perquè ja sé que em trobaré. Pel que dius no sembla tant dur, però s'intueix que segueix la mateixa línia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...