LA CASA DE LES MINIATURES de Jessie Burton

Quan la vaig començar em va semblar com si estigués llegint una novel·la escrita fa molt temps, com ara les de Dickens. Em va resultar una mica estrany al començament però de seguida es va fer fluida. Els personatges, amb les seves complexitats, van anar guanyant terreny, el llibre es va fent intrigant i sense adonar-te'n vas accelerant la lectura.

Ens hem de remuntar força anys, al 1687. La Nella s'ha casat amb divuit anys, amb un home a qui no coneix, vint anys més gran que ella i amb qui ha estat ben poca estona, de fet no han tingut ni nit de noces com cal. Arriba del poble a Amsterdam sola, i la rebuda que li ofereixen a la seva nova llar és força freda. El seu marit és un important comerciant, i quan torna de viatge tampoc li presta l'atenció que ella esperava, sembla (sembla), que només tingui temps per la feina, i per compensar-ho li regala una fabulosa casa de nines, una rèplica gairebé idèntica a la casa on viuen. Sorpresa pel regal, però posant-hi bona voluntat, la Nella demana algunes miniatures per començar a decorar la casa. Amb una mica de rebel·lia demana al miniaturista, que no ha vist en persona, coses que li són vetades a la vida real. Però misteriosament li comencen a arribar altres mobles i figures que ella no havia demanat i el misteri ja està servit.

No serà l'únic misteri que caldrà resoldre, les figures volen desvetllar secrets, però caldrà entendre el seu significat. La casa i els seus habitants estan envoltats de secretisme, tothom vigila, escolta d'amagat. El marit, en Johannes Brandt, sembla bona persona, però alhora té un comportament estrany; la germana, que porta la casa com si fos ella la muller i no la Nella, és autoritària i estricta, però potser no tant en la seva intimitat; Els criats, la Cornelia i l'Otto, que viuen a la casa des de petits, sembla que tinguin molta complicitat i que ho sàpiguen tot, però en realitat ningú de la casa ho sap realment tot de ningú...

Com la persona que fa les miniatures al llibre, l'autora també és molt detallista i curosa a l'hora de retratar la societat de l'època. La manera de viure, els molts perjudicis, el masclisme, les creences, l'opressió. Ens costarà una mica adaptar-nos a la mentalitat de l'època, ens sorprendrà i ens farà ràbia.

Crec que aconsegueix que empatitzem amb els protagonistes, que desitgem amor, venjança... futur. A l'últim capítol, quan els misteris estan resolts, encara ens deixen anar idees, desitjos per al futur, promeses que ens agradaria seguir llegint per saber si s'arribaran a aconseguir. Vides que ens agradaria seguir vivint a través de més i més fulls. Ja sabem que quan els personatges se't fiquen ben endins això ens acostuma a passar, ens costa deixar-los, però el llibre s'acaba i l'hem de tancar i superar l'enyorament. 
Una gran novel·la.