2 de nov. 2015

L'ÀNIMA DE L'ASSASSÍ de Toni Arencón

Any 1857. La manera com està escrit també sembla d'època i m'ha costat una mica acostumar-me al llenguatge una mica florit.
La trama m'ha semblat interessant, i la investigació prometia, però l'escriptura en alguns moments rebuscada i que hagi dedicat bona part del llibre a la biografia de Mariano Cubí, m'ha alentit a l'hora de llegir. Així que heu de tenir clar que tot i que hi ha un assassinat, el llibre és més aviat històric, i el que interessava realment a l'autor era mostrar-nos la vida i els estudis frenològics d'en Cubí.
Una noia de bona família és assassinada a casa seva, a Barcelona, i l'inspector Claramunt li demanarà a Mariano Cubí que l'ajudi amb les seves habilitats. Aquesta és l'excusa per mostrar-nos què és la Frenologia i com es pot fer servir per deduir on hi ha instint criminal. Estudiant el cervell, les seves formes i mesures, poder determinar quines tendències tenim i si les podem canviar.
En el llibre se'ns exposaran molt ben documentats, escenaris, personatges històrics, i costums com per exemple la de fer-se fotos amb les persones mortes. Un record per guardar força macabre.
Està clar que l'autor volia donar-nos a conèixer la figura de Mariano Cubí, però sobretot li agrada la idea de la frenologia, fins al punt que en les presentacions del llibre té previst fer també demostracions pràctiques frenològiques... quina por! 

3 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Tinc seriosos dubtes amb la seva lectura. He llegit les ressenyes de la Carme i el Xexu i ara la teva i no sé que dir-te...

Sergi ha dit...

Em sembla que la teva impressió ha estat més semblant a la meva que a la de la Carme. El llibre no va d'assassinats ni d'investigacions, va de la vida de Cubí i de la frenologia. Evidentment, són temes que poden atreure al públic, fer que gaudeixi amb aquests temes, però si no t'interessen i busques una mica d'acció i investigació, en trobaràs massa poca per ser una novel·la de misteri. És la meva opinió, naturalment, potser estic una mica obsessionat amb les expectatives que ens fem d'un llibre, algun dia escriuré sobre això.

Carme, quadern de mots ha dit...

Costa una mica si entres al llibre pensant trobar-hi novel·la negre, com d'entrada em va passar. A mi em va agradar, sobretot al final, quan lligues la part de ficció amb la real. Ho vaig trobar interessant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...