Al principi he estat a punt d'apuntar els noms per seguir-ho millor, Camilleri deixa anar els personatges i has d'anar-los pescant al vol, però de seguida me'ls he fet meus i s'ha fet fàcil seguir cadascun dels problemes, neguits i circumstàncies des de la posició privilegiada del lector que ho veu tot, que pot seguir les insinuacions de l'autor i fer-ne les deduccions correctes, bé, les que et deixa fer, pas a pas, fins a arribar al desenllaç. A la tragèdia.
De cara a la galeria els protagonistes sembla que viuen vides normals, potser hauríem de dir correctes, però la veritat és molt diferent, estan dins un cercle perillós que en qualsevol moment pot perdre l'equilibri de l'engranatge que fa que tot giri. Les peces defectuoses poden començar a fallar i llavors l'explosió és inevitable.
Comença i acaba en la infantesa dels protagonistes. L'autor ens planteja moltes incògnites, i al final ens les desvetllarà totes, i podrem comprovar quines havíem endevinat, o quines havíem intuït, i ens en oferirà els detalls, siguin desagradables, macabres, cruels... Detalls d'infantesa que van marcar el camí que seguirien aquests adults que un dissabte es van trobar per sopar, com havien fet molts altres cops.
Una novel·la circular, amb molt diàleg, que sense tenir res a veure amb altres novel·les del autor, de detectius o policíaques, aconsegueix un punt d'intriga que enganxa. Volem saber els secrets dels protagonistes, volem saber què són capaços de fer, quines experiències van marcar-los i quines atrocitats poden cometre o ja han comés...
Curta però intensa.
1 comentari:
M'encanta Camilleri. Ara fa temps que no llegeixo res seu. Per això he pensat que aquest llibre pot ser interessant. La situació de partida és diferent. Me'l poso a la llista de Reis!
Publica un comentari a l'entrada