"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

4 d’abr. 2016

SANT JORDI? FEM UN MICRORELAT? (JOC DE LLETRES DE SANT JORDI 2016)

Com cada any per Sant Jordi hem de tornar a fer un JOC DE LLETRES. Aquest any aniré una mica més atabalada, així que si no vaig al dia passant tots els microrelats que m'envieu, us demano que tingueu una mica de paciència.
(Si no sabeu quin llibre regalar, us deixo un suggeriment a la foto, ejem...)
Sí, sí, he dit microrelats. Per què trencar la tradició si ens agrada tant jugar amb les paraules?

BASES:
  • Han de tenir un màxim de 50 paraules (el, la, i, en... també compten... l', m'...compta junt amb la paraula que vagi). 
  • La temàtica serà lliure.
  • El microrelat haurà d'incloure obligatòriament i com a mínim tres d'aquestes paraules, o derivats: Rosa, conill, vermell, llibre, anell, o quaderns.
  • Cada participant podrà enviar un màxim de dos microrelats
  • Envieu també el títol.
Podeu llegir els relats d'anys anteriors, però no podeu copiar! Els que aneu enviant també els podreu llegir a la pàgina dels JOCS DE LLETRES.
Podeu fer comentaris però no poseu el conte com a comentari, l'heu d'enviar a:
tumateix.llibres@gmail.com
Teniu fins al 23 d'Abril. Després faré el repartiment de números pel al sorteig el més aviat possible (dos microrelats, dos noms pel repartiment de números...).
EL PREMI.
"La Blanca, una dona d’uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills, els dos exmarits, l’amant actual i dues amigues tant o més peculiars que ella. Un viatge que l’ha de dur a retrobar l’essència de la complexa relació que tenia amb la seva mare, tot buscant les paraules adients per parlar de l’absència i de l’enyorança, però també del plaer i de l’alegria de viure. Una novel·la plena de sensualitat, humor i desimboltura."

Com sempre, començo jo...

El llibre.
Tanga rosa? vermell? No importava, tenia clar que tornaria sense. Després de llegir els quaderns d’en Jaume, havia decidit que per cada amant que ell havia tingut, ella en tindria dos. Gairebé ho havia aconseguit quan ell li digué que li publicarien allò que havia inventat en aquells quaderns amagats.


Ara us toca a vosaltres! 
 

10 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'agrada aquesta tradició. ;-)
Quan tingui un moment m'hi poso i a veure si ben aviat te'ls envio (i els publico al XAREL-10).

XeXu ha dit...

I tant que hi participaré! Deixa'm una mica de temps per pensar-hi, sembla que aquest any anem a corre cuita. M'agrada el teu relat! Si l'hagués escrit en Gasull no m'estranyaria gens ni mica.

jomateixa ha dit...

La veritat és que crec que sí, ja estic agafant massa influències Garbinianes :DD

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, ha, ha, ha... m'has fet riure.

Jo també m'hi poso. I tant que sí!

sa lluna ha dit...

I has començat rebé! ;)

Pensaré i faré.
Aferradetes!

joan gasull ha dit...

oi tant que hi serem....ja saps que això està fet. Gràcies per organitzar-ho tot i la feina d'aquest any.

cantireta ha dit...

Jo també. Jugar m'agrada. No tinc tangues,però quaderns de tots els colors sí!!

Garbinianes...uf...quin mot més evocador ;)

petons!!

Maria Llopis ha dit...

Una molt bona iniciativa! Costa condensar una idea en tan poques paraules! Gràcies per fer-ho possible, Ramona! Petons

pons007 ha dit...

Primer he pensat clarament que no hi participaria, però en mica en mica m'ho vaig repensant.

novesflors ha dit...

Ja te l'he enviat, el meu microrelat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...