En aquest llibre hi trobarem força temes importants: prostitució, violència domèstica, prostitució infantil, polèmica en les actuacions policials..., però sobre tot hi trobem dos protagonistes tan potents que t'enganxen, t'enamoren i vols seguir-los fins allà on vagin.
He sentit molts cops que anomenen a Andreu Martín, "el mestre", i és que és fantàstic. Ha sabut enganxar-nos amb les incògnites que ens van deixant els protagonistes, els seus passats que anirem coneixent, el present d'inseguretats i insatisfaccions, i el futur que volem esbrinar i compartir. "Què vol de mi?" Es pregunta Rodon, i amb ell també tots els lectors.
Els protagonistes ens parlen en primera persona. El llibre alterna capítols de la Teresa Olivella, genial, amb el seu llenguatge especial, esbojarrat i a estones inventat; i capítols d'Alexis Rodon, encara més impressionant. Bona persona, sí, però amb una mica de tirada per la violència, encara que només "la violència justa". Però qui sap on és el límit on la violència deixa de ser justa? i qui decideix si algú ha de quedar lliure d'aquesta violència justa?
Sempre he pensat que bona part de l'èxit d'un llibre radica en que els personatges t'atrapin, i he quedat totalment enamorada dels dos protagonistes. Potser per com està escrit, o per com ens fa entrar i viure cada escena, potser per la potència d'aquestes dues veus, però resulta fàcil enganxar-se al llibre i perdre la noció del temps llegint. Andreu Martín té la virtut d'explicar les històries més complexes i punyents de manera que resulta fàcil llegir, fàcil d'entrar en la trama i fàcil tenir el cor galopant, riure, emprenyar-se, enamorar-se, patir...
"Què significa proporcional, per l'amor de Déu? [...] Quan et fots en una baralla, en una baralla de debò, és molt difícil mantenir l'equanimitat i calcular amb precisió les conseqüències del que estàs fent. Quan se't llancen al damunt per treure't els ulls, només penses a aturar l'agressor. Quan t'estan fent mal, només vols que parin de fer-te mal, i recorreràs a qualsevol mitjà per neutralitzar, aturar, paralitzar, estabornir l'adversari. Només vols que pari de moure's i, de vegades, la persona més immòbil és la persona morta. Què hauria hagut de fer?".
Doncs, què heu de fer? Llegir-la.
3 comentaris:
Ja l'he llegit i coincideixo totalment :D S'ha de llegir!!!
Roselles, Bruixeta, tu... no seré menys. I és que va ser el meu regal de Sant Jordi. Estic súper saturat de llibres, però aquest tindrà el seu lloc aquest any, en els propers mesos segur. Espero que m'agradi tant com a totes vosaltres.
Segur que t'agradaran els personatges. Són fantàstics.
Publica un comentari a l'entrada