10 d’ag. 2016

PACTE DE SILENCI de Llorenç Capdevila

Hi ha molts llibres on es parla sobre la guerra civil, però aquest ens explica uns fets succeïts just abans que comencés. L'autor ha sabut retratar a la perfecció l'ambient tens que ja es vivia en aquells últims anys. Les divisions i les tensions que ja pronosticaven el que estava per venir.
El Robert Duran ha triat com a destí per fer de mestre un poble lleidatà per allunar-se de Barcelona i els records del passat. En arribar es troba un enterrament molt singular. Seguint el fèretre només hi ha la vídua, cosa molt poc habitual als pobles, ja que tothom es coneix i els enterraments acostumen a ser força concorreguts. 
Tenim un mort des del principi. Un suïcidi... segons la gent del poble, però el mestre sospita que tots amaguen el que ha passat realment. Curiosament no en vol parlar ningú, encara que siguin de bàndols diferents. Sembla que tot el poble hagi fet un pacte de silenci.
"... sempre amb mitges paraules, perquè aquí ningú no diu mai el que pensa, i menys sobre aquests temes, i encara menys a un foraster..."
Acròstic de MARISA RGUEZ. ARTERO
Podríeu pensar que és novel·la negra, però no és ben bé així. És una novel·la molt complerta, on hi trobarem una mica de tot. Es força històrica, ens parla de política, de l'intent de reformar la pedagogia, de com es vivia als pobles... Es un llibre molt treballat i ben documentat.
La part més costumista del llibre m'ha recordat moltes coses de la meva infància, o coses que m'explicaven els meus padrins, com el que explica sobre que hi havia dos bars, o dos establiments d'altres tipus, on solien anar els del poble segons quines tendències polítiques tenien.
Amb força diàlegs, la novel·la es fa distesa. El llenguatge canvia a conveniència: Alguns personatges parlen lleidatà, però fins al punt just perquè no sigui carregós; més refinat quan hi ha converses sobre llibres i cultura en general; lleuger, distés o irònic segons en quins punts, i encès quan parlen de política o religió (temes perillosos); i també tendre i ple de sentiment en la part epistolar.
En aquesta part de les cartes que hi ha al final d'alguns capítols, el mestre explica les seves impressions sobre els fets, però també sobre moltes altres coses que l'envolten, i ens ho transmet d'una manera força especial.
No es pot fugir dels records perquè van allà on tu vas, potser valdria més que fugís de la curiositat, que li pot portar molts problemes i pot posar en perill la seva pròpia vida.  
Com ja he dit, una novel·la molt complerta, i molt recomanable.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...