"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

19 de des. 2016

HERBA NEGRA de Macip Garzón

Guanyadora del premi Ramon Muntaner 2016 
Un llibre fet conjuntament per dos autors: Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón, encara que el tàndem Macip Garzón funciona molt bé i flueix sense que s'hi notin diferències. Un llibre també ple de referències a còmics, sèries, pelis, escriptors i... bloggers!! (gràcies!! ;D)
Començaré per dir una cosa poc original perquè segur que ho diran en moltes ressenyes: que la idea de que el dolent del llibre sigui una planta és força original. La "fada verda" és una planta que s'ha posat de moda, és decorativa i alhora se'n fan productes que serveixen per a mil coses diferents. Fins i tot pot ser el descobriment que salvi al món de la fam, o qui sap si pot ser el que se'ns mengi... Però tothom en compra, en regala... Tothom la vol.
"...només perquè l'han empaquetat d'una manera atractiva, la humanitat és així de burra. Lluitar contra aquesta plaga no serà gens fàcil."
Encara que aquesta planta no sembli gens tòxica i més aviat li hagin trobat molts bons usos per a ajudar a la humanitat, resultarà ser una mica massa possessiva.
El Salva ho sap, però és molt difícil fer-ho entendre a la resta de la gent. Per sort l'Eva ha decidit ajudar-lo, i l'Eli s'hi ha vist embolicat sense ni adonar-se'n. Els tres comencen una aventura on hi haurà una mica de tot en dosis controlades, que de vegades es descontrolaran: investigació, amors i odis, sexe, persecucions, enganys i sorpreses. Els tres junts buscaran les raons, del què i el per què, i la solució.
El llibre alterna capítols de l'Eva i el Salva, i de tant en tant les entrades que fa al seu bloc l'Eli. Són els tres protagonistes, però crec que tots els personatges d'aquest llibre estan molt ben treballats i t'enganxen tant com la història. Tots tenen els seus pros i contres, tots les seves motivacions i les seves raons. No vull fer més spoilers però us diré que Macip Garzón no tenen miraments quan algun dels protagonistes ha de rebre més del compte, igual com tampoc tindran miraments a l'hora de fer patir al lector fins al final.
Final de contrarellotge, i patiment que no durarà poques pàgines, perquè, o per girs inesperats o perquè són una colla de tossuts i compromesos, als protagonistes els costa sortir corrent sense més. Es fiquen un cop i un altre en la gola del llop, i ens faran patir força estona abans d'arribar a un desenllaç tancat, però alhora obert a molt debat i especulació. (A casa n'hem parlat llargament)
Ah! i m'he deixat de dir-vos que les terres gironines hi tenen molt protagonisme, però a les lleidatanes hi ha el nucli!! ;D

(Amb la ressenya d'aquest llibre el Salvador Macip queda definitivament posicionat en primer lloc en el rànquing d'escriptors d'aquest bloc, amb 16 entrades, i ara mateix també tinc un altre llibre seu a mig llegir...)

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

Com el Salvador Macip em donava molta, molta feina a actualitzar la seva biografia (és massa hiperactiu), finalment he fet una bona esborrada i he optat per enllaçar a la seva pàgina :DD
Costa seguir-te el ritme, però alguns ho intentem ;)
No paris!!

XeXu ha dit...

Només 16? Va home, que jo ja en porto 18 i aquest serà el 19. El més ressenyat al meu blog, però no el més llegit de la història, encara. Pel que fa a la ressenya, jo el començaré a llegir aquesta setmana, que en tinc un altre a mitges, que tu també llegiràs, ja en parlarem.

pons007 ha dit...

Què us dona el Macip que tots en parleu sempre?

jomateixa ha dit...

Herba negra :DD

jomateixa ha dit...

XeXu, ara m'has deixat intrigada
????

Salvador Macip ha dit...

Gràcies pel comentari, jomateixa! I per aguantar-me durant tants llibres (sembla que a bona voluntat només et guanya el XeXu...). Almenys t'hem donat unes quantes nits "mogudes", amb aquest.... :)

pons, els suborno a tots dos, però no aconsegueixo que em deixin sempre bé. Quan m'han de fotre canya tambe ho fan! :)

XeXu ha dit...

Salvador, el pernil a l'adreça de sempre, ja saps. Però que aquest any sigui menys salat, eh, que ja saps que massa sal fa perdre arroves.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...