CENDRA de Sílvia Mayans

El primer llibre on apareix l'Elíades Bel és "Cap llàgrima sobre la tomba", que no he llegit però no ho descarto, i us aconsello també que la llegiu per captar el personatge des del principi, encara que cada cas és independent. 

Una cosa que m'ha agradat molt de la novel·la és la riquesa del llenguatge. Els diferents personatges que ens anem trobant, parlaran un català diferent segons siguin de Barcelona o de les terres de l'Ebre, i altres també en castellà. Aquest canvi constant i que ha aconseguit que sembli espontani, dona naturalitat i credibilitat a la història.
El llibre està dividit en  parts: Vida (Juliol 1936), foc (Lo boter), brasa (Batiste), fum (Miquel Sancho, el Ximano), Carbó (Elvira), Cendra (Mossèn Sunyer), Epileg. De la vida que destrueix el foc fins a arribar a la cendra, cada part té una definició, i comença amb el nom d'un personatge, i alhora cada part té diferents capítols, segons les necessitats.

Sílvia Mayans ens trasllada al 1976 envoltant-nos d'objectes, records i imatges entranyables. El protagonista, un barceloní que es va traslladar a les terres de l'Ebre, va subsistint mentre treballa en diversos oficis, un dels quals és embolicar-se en algunes investigacions que en principi semblen cosa de poca volada, però que sempre acaben complicant-se més del compte.

Seguint pistes, analitzant-les i buscant fils per on estirar, l'Elíades es mou pel territori català i a part de descriure'ns paisatges, menges i costums, de manera que t'agafen ganes d'anar d'aquí cap allà tastant i gaudint, també ens mostra el que s'hi coïa en aquells temps, no precisament a les cassoles.
Una novel·la molt treballada, amb molts detalls que cal anar descobrint, que ens parla de revenges, de justícia i d'injustícies, i d'uns personatges marcats per uns fets que persisteixen malgrat el temps.