Xavier Zambrano, escriptor, traductor, i un enamorat dels clàssics. Fa poc us parlava d'una reedició de Sherlock Holmes, que ha traduït ell. Crec que és un autor amb una escriptura sofisticada i un gran domini de les metàfores. Això costa poc de dir, però és una de les habilitats que admiro en els escriptors. Molts les posen a tort i a dret, però pocs saben fer l'ús adequat d'aquests recursos i de vegades és amb aquesta traça, que es distingeix el saber fer.
No penseu que serà un llibre complicat de llegir, a la bona escriptura t'hi enganxes de seguida, com també a la trama ben trenada. He parlat dels clàssics, aquesta novel·la ens presenta a un detectiu més recent que el Sherlock, i d'un estil molt diferent. És un homenatge a les novel·les, sèries o pel·lícules negres clàssiques americanes, encara que utilitzant escenaris molt més propers.
Trobarem a un detectiu que no és precisament un triomfador. És d'aquells que mengen poc i beuen molt, dels que dormen i viuen a l'oficina, dels que tenen amics als baixos fons, però també a l'alta societat. Que tenen un amic que fa estris especials, i també contactes a la premsa o a la banca. Això enriqueix la novel·la amb les diferents maneres de parlar que anirem trobant i que van canviant si parla amb un gitano, amb un senyor o amb un mexicà, per citar alguns exemples.
El detectiu Marc Olier ha treballat en molts casos, aquest cop li fan un encàrrec fàcil, "una simple entrega". Però de bon començament ja s'ensuma que no és aigua clara. Les coses es compliquen ràpidament, i entre acció, ironia, sexe, violència, un inquietant compte enrere i alguns clixés absolutament necessaris per completar l'escenari, el protagonista anirà avançant cap a la resolució.
L'autor ha sabut amarar la novel·la de referències que ens seran conegudes, però alhora no deixa que endevinem quin serà el pas següent, el proper deliri, la propera sotragada. És admirable com ha sabut jugar aquest joc amb el lector, i com se n'ha sortit amb nota alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada