4 de gen. 2017

A LA COLÒNIA HIDRÀULICA I ALTRES CONTES de Sílvia Romero

XXIV Premi Narrativa Vila de l' Ametlla de Mar 2016
He ressenyat ja força llibres d'aquesta autora, però és que independentment de la temàtica dels seus libres, que és força diversa, m'agrada molt la seva manera d'escriure, així com també el domini que sempre demostra alhora de construir els personatges.
Hi havia dos punts a favor perquè m'agradés aquest llibre: Que és de relats, i que la temàtica és la mort. No la mort referida a novel·la negra, sinó La Mort amb majúscules. Allò que tots sabem que ens arribarà, allò que intentem ignorar, evitar, però que ens atrapa tant si ho volem com si no.
Un llibre de relats ja és normalment de lectura àgil, però en aquest cas els contes són molt breus (menys l'últim). Com ja he dit, l'autora té molta mà alhora de construir personatges i ens els fa veure amb tot detall, i aquesta conjunció entre brevetat i mestria fa que ens puguem empassar el llibre en un sospir. Cosa que desaconsello totalment, ja que crec que això no s'ha de fer mai amb un llibre de relats. Al meu entendre s'han de pair d'un en un, deixar un respir entre un i altre, i donar temps per fer-ne una mica d'anàlisi.
El que he dit de la seva diversitat temàtica alhora d'escriure també es veu reflectida en aquests relats. Sílvia Romero s'ha enfrontat a la mort evitant tòpics depressius, i ens la presenta amb relats irònics, sàdics, algun amb una bona càrrega d'humor negre, algun de gènere fantàstic...
No puc ni vull desvetllar massa dels relats, però diré que van in crescendo. Això segons el meu gust, és clar. Que ja se sap que una de les coses bones que ens aporten els llibres de relats, és que donen molt que debatre. Destacaria "El retrat de Dora Grau", una targiversió d'El retrat de Dorian Gray. Potser perquè és una història, la original, que m'agrada molt i el relat no m'ha decebut gens. M'ha agradat l'humor negre d'alguns relats, lo macabre d'altres, m'ha esgarrifat "De pesca", i triaria també els relats "Ens Coneixem" i "El quadre".
Un llibre molt recomanable.

6 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Es cert que cap relat et deixa indiferent i que tots per una cosa o altre acabant agradant-te. A mi em va ser difícil poder dir quins m'havien agradat més, però vaig riure de valent amb "el papa ha mort"

Sergi ha dit...

Si ja ho deia jo que cadascú triarà els relats que més l'esgarrifin, segons les seves pors o gustos. Veig que 'Ens coneixem' agrada majoritàriament, i és que està ben pensat. Pel que fa a la Dora Grau, potser és que no em va agradar gaire el llibre d'Oscar Wilde, i per això aquest tampoc massa. Tot i així, són relats que no deixen indiferent, com diu la Bruixeta, i en conjunt és un bon recull, i segur que una bona pedra de toc per conèixer l'autora, com ha estat el meu cas. Bé, conèixer-la literariament, ja s'entén.

Kweilan ha dit...

A mi m'han agradat molt. Absolutament recomanable!

Sílvia ha dit...


Gràcies per la lectura i per l'extensa ressenya. I com dic sempre (sempre que allò que escric agrada, és clar): celebro de debò haver-te regalat una interessant i amena estona de lectura.

I per cert: coincidim en la manera d'enfrontar-nos a la lectura d'un llibre de contes. Jo també defenso anar-los vivint i paint d'un en un, encara que la línia general del recull se t'endugui.

Gràcies de nou!

Sílvia Romero

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo ja el vaig ressenyar fa dies. I ja vaig dir que en vaig gaudir molt. Un recull profundament interessant.

Elfreelang ha dit...

només he llegit de l'autora: el Plagi, que em va captivar i sorprendre ...gràcies me l'anoto!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...